martes, 5 de abril de 2011

És com... com anar en patins! Moure't, correr, sentir, notar l'agradable vent que t'acaricia... I res va malament. Vas tant rapid i llisques tant suament que et venen ganes d'elevarte, marxar molt lluny, volar cap a aquell incitant cel blau que s'obre descaradament sobre els nostres caps. Pots venir amb mi. Vols venir amb mi? Posa't els patins, agafat i deixa que el vent et porti on vols anar. Vols venir amb mi? Vine i vola. Vola,


vola amb mi.

martes, 22 de marzo de 2011

Ets el que no sóc i vull ser, tens el que no tinc i vull tenir. El que sap quan jo no se i el que parla quan jo no puc. El que sent el que sento i plora quan ploro, pot quan jo no puc i diu quan vull sentir.
Ets el que riu per fer-me riure, el que estima per fer-me estimar, i el que viu per fer-me viure...

domingo, 20 de marzo de 2011

Cada dia més. Més confiança, més complicitat, més tu i més jo. Més nosaltres. Més que mai. Més sentiment, més ganes, més feliçitat i tranquilitat. També més por. Por de tu, por de perdret. Més mirades, més petons, més de les teves inesperades abraçades. Més, molt més... pero mai massa.

martes, 1 de marzo de 2011

Plora si ho necessites, digues tot el que hagis de dir i com ho vulguis dir, per què ja no et servirà de res amagar el que penses o sents.

Sempre has estat tu el que ens ha fet somriure en els pitjors moments, el que ens ha donat les més reconfortants abraçades quan més les necessitàvem, el que ens ha dit que tot sortiria bé per molt perdudes i fosques que veiéssim les nostres vides. Ara ens toca a nosaltres cuidar-te i estar al teu costat, esperant amb tu a que tot aquest mal son, aquesta tempesta inesperada es torni només un record i puguem tornar-te a veure content i menjante el món com has fet sempre.

Ets una persona forta i jo se que pots, ho passaràs malament, ploraràs i ho veuràs tot fosc, però no has de deixar mai que la llum que es veu al final de tot això s'apagui, per molt petita i tènue que sigui. Per què si, hi ha un final, tot acaba. Fins i tot aquesta angoixa, impotència, esgotament, dolor, enyor i ganes de plorar que t'inunden. Costa somriure i se que et demano molt si et dic que ho facis, però veure't somriure ara mateix seria el millor regal que podries fer-me, i sobretot, seria el millor regal que podries fer-te a tu mateix.

domingo, 27 de febrero de 2011

Vine. No, vine tu. Yo no quiero. Jo, yo si... Calla't, saps que si que vull. No, m'has dit que no... Bueno pues no. Pues ok.

....

Eh... Que...? Vine.

domingo, 20 de febrero de 2011

Es plora per tantes coses… Veure algú plorar et pot transmetre des de la més profunda angoixa fins a la alegria més pura i sincera.

Els pitjors moments son aquells en els que notes l’inesperat nus a la gola i sents que per més que ho intentis no podràs evitar que els ulls se’t inundin de llàgrimes. Llàgrimes que poden representar molts tipus de sentiments i emocions, però el que segur que simbolitzen és el poder i la immensa força d’aquests. Simbolitzen els moments en el que ja no queden paraules ni gestos que puguin expressar tant plenament el que sentim, moments en els que l’únic que ens queda és això, plorar. I esperar i confiar en que algú vindrà a deixar-nos la seva espatlla per que la mullem amb les petites llàgrimes que corren descontrolades galtes avall.

jueves, 17 de febrero de 2011


"Que mi cama está hecha donde no hay ventanas,
donde las miradas tienen ganas,

donde hay lunas de tela y un sol navajero

de noches en vela.

Donde llegó el olvido a soltar la melena,

donde nunca pienso si me quieres,

donde todo es mentira, y quejíos de pena

desconchan paredes. "