jueves, 10 de febrero de 2011

Somriure per que si, cantar a la dutxa, dormir al meu llit, anar al cole. Les pesigolles, mirar-te, dir-t’he que t’odio i tornartho a dir. Que m’odis, t’enfadis i hem matis.

El riure de la Eva, les meves sabatilles, la sorra i la meva finestra. El goss que mai he tingut, els plastidecors, les margarides, els núvols vermells. Sopar fora, anar en tren, les galetes, les polaroids, la catifa de la Carla i el seu gat.

El gris, els cinc minuts, la pluja, els llençols, les marietes.

Correr per les escales, la pasta, el meu cosí, la mayonesa, riure amb la Júlia.

Dormir despres de plorar, observar, empanar-me, jugar, ignorar, que s e’m tregui el singlot, trobarme diners dins de butxaques oblidades.

Bañar-me, tenir raó, el gelat de vainilla i veure ballar a la mami…



Jo, i tu... però sobretot nosaltres.

No hay comentarios:

Publicar un comentario