lunes, 14 de febrero de 2011

Un canvi d’entorn, de gent, d’ambient. Experiències noves i increïbles que mai m’hauria imaginat. Les ganes de sentir que cada matí hem desperten, amb un somriure, fent-me viure el dia a dia com si no existís cap mena de rutina.

Saber que ell m’esperarà cada matí amb un càlid petó de “bon dia”. I ella amb un “per que ets tant fea? T’odio!”. I tots els altres amb un divertit somriure, amagat darrere de la cara de son de sempre.

Tot això hem fa venir ganes de sentir, de cridar, de córrer, de riure, de cantar, de viure, d’estimar, d’estimar-te. Si, estimar-te es el que vull. Cada dia, a cada minut i a cada segon. Sentir que et tinc a prop sempre. Tenir ganes d’abraçar-te, fer-ho i que hem tornis l’abraçada, aconseguint que no vulgui deixar-te anar, mai més. Tancar els ulls i notar la teva càlida pell just abans d’adormir-me profundament entre els teus braços. Per després sentir la tendre mirada dels teus ulls somnolents sobre mi, despertar-me i veure que és un nou dia. I que encara ets allà, sense deixar d’acariciar-me, fent-me sentir la més afortunada del món per tenir-te al meu costat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario